Distribució territorial i característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera en àmbits urbans : el cas de la ciutat de Barcelona

Des d'inicis de la dècada dels noranta, l'acceleració dels fluxos migratoris internacionals ha comportat un ràpid creixement dels residents estrangers a les ciutats del sud d'Europa. En el cas de Barcelona, aquest creixement és d'especial intensitat des de finals dels noranta, multiplicant per nou la població estrangera present, que actualment supera el 15% dels seus residents. En aquest treball ens interessa conèixer, a partir de les dades del Cens de 2001, el procés d'assentament de la població de nacionalitat estrangera en el territori. Les característiques sociodemogràfiques dels migrants conjuntament amb una situació marcada per una primera arribada a la ciutat es configuren com els principals factors explicatius d'una inserció caracteritzada per una forta heterogeneïtat de situacions, on el mercat de l'habitatge i la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins acaben d'explicar les pautes d'inserció, combinant les característiques del territori amb les de la població que hi resideix.Desde inicios de la década de los años noventa, la aceleración de los flujos migratorios internacionales ha comportado un rápido crecimiento de los residentes de nacionalidad extranjera en las ciudades del sur de Europa. En el caso de Barcelona, este crecimiento es de especial intensidad desde finales de los noventa, llegando a multiplicar por nueve la población extranjera, que en la actualidad supera el 15% de sus residentes. En este trabajo nos interesa conocer, a partir de los datos del Censo de 2001, el proceso de asentamiento de la población de nacionalidad extranjera en el territorio. Las características sociodemográficas de los migrantes conjuntamente con una situación marcada por una primera etapa de llegada a la ciudad se configuran como principales elementos interpretativos de una inserción caracterizada por una fuerte heterogeneidad de situaciones, donde el mercado de la vivienda y la jerarquía socioeconòmica de los barrios de la ciudad acaban de explicar las pautas de inserción, combinando las características del territorio con las de la población.Since the 1990s, the intensification of international migratory flows produced a fast growth of foreign residents in cities of Southern Europe. In Barcelona, this phenomena has been especially intense since the end of the 1990s, increasing the foreign population by nine times reaching over 15% of the total population today. In this work we analyze the settlement of foregin born population of in the territory, using the data of the of 2001 Census. The sociodemographic characteristics of the migrant together with a situation marked by a first arrival in the city are understood as the main explanatory factors of an insertion process characterized by a wide variety of situations, in which, the housing market and the socioeconomic hierarchy of the neighborhoods of Barcelona explain the models of insertion, combining the characteristics of the territory with those of the population that lives on it

El impacto de la inmigración extranjera en la estructura demográfica de las ciudades : el caso de la ciudad de Barcelona y su región metropolitana

La última década, caracterizada por la aceleración de la llegada de inmigrantes internacionales, ha significado para la mayoría de ciudades españolas un brusco cambio de tendencia en la evolución de su población, recuperando residentes después de un intervalo de decrecimiento y desconcentración. El objetivo de este texto es analizar los cambios acaecidos en la ciudad de Barcelona, centrando la atención en la estructura demográfica de su población, en los principales fenómenos demográficos y en la movilidad de la población a escala metropolitana, para concluir observando el efecto de estos cambios a nivel inframunicipal y, en especial, sobre la distribución de la población de nacionalidad extranjera en la ciuda

Pautas de distribución espacial de la población de nacionalidad marroquí en Barcelona, 1991-2005

Este artículo se presentó en el IX Congreso de Población Española, en Setiembre de 2004 en Granada.Coincidiendo con el acelerado aumento de la inmigración internacional desde finales de la década de los noventa, la concentración de población de nacionalidad extranjera en los principales centros urbanos es vista con preocupación. En este artículo se pretende analizar la evolución de las pautas de distribución espacial de la población de nacionalidad marroquí en la ciudad de Barcelona. Siendo como es una de las nacionalidades con mayor presencia y antigüedad en la ciudad entre los nuevos flujos procedentes de países en vías de desarrollo, la concentración inicial en el centro histórico de principios y mediados de los noventa ha dado paso a la consolidación de nuevos espacios de asentamiento. La intención es analizar estas pautas a nivel inframunicipal, partiendo del año 1991 hasta los últimos datos disponibles del Censo de 2001 y del Padrón continuo de 2005.Since the latest nineties, with the quickly growth of migratory flows, the urban foreign concentration in Spain is regarded with preoccupation. The goal of this work is to analyse the patterns of spatial distribution of foreign morocco population in Barcelona. This population is one of the more important foreign populations in the city, and from the 90' inner city concentration the situation has changed to more decentralised patterns of settlement. I want to analyse these patterns, since 1991 to 2005, using specially the 2001 Census Data, focusing this analysis in the patterns of settlement.Coïncidant avec l'augmentation accelérée de l'immigration internationale depuis la fin des années 90, la concentration de population de nationalité étrangère dans les principaux centres urbains est perçue avec préocupation. Dans cette article, on prétend analyser l'évolution des modèles de distribution spatiale de la population de nationalité marocaine de la ville de Barcelone. Celle-ci étant l'une des nationalités les plus présentes et anciennes dans la ville parmi les nouveaux flux procédant des pays en voie de développement, la concentration initiale dans le centre historique du début et milieu des années 90 a laissé place à la consolidation de nouveaux espaces d'établissement. L'intention est d'analyser ces modèles au niveau inframunicipal, en partant de l'année 1991 jusqu'aux dernières données disponibles du Censo de 2001 et du Padrón de 2005

La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona : ¿una segregación fragmentada?

Los valores de segregación residencial observados en la ciudad de Barcelona para el conjunto de residentes de nacionalidad extranjera son relativamente bajos, incluso menores que los calculados para otras variables sociodemográficas del conjunto de la población. Al contrario, la heterogeneidad de situaciones es amplia según la nacionalidad, hecho que nos indica diversas pautas territoriales de inserción a la ciudad. Estos mismos valores de segregación, independientemente de su valor, guardan una escasa relación con otras variables, especialmente con la situación en el mercado de la vivienda. Nos encontramos, por tanto, con una inserción de la inmigración similar a la de otras ciudades del sur del continente europeo, caracterizada por bajos valores de segregación residencial para la mayor parte de colectivos y, en cambio, una fuerte precariedad habitacional.The observed values of foreigners' residential segregation in the city of Barcelona are relatively low, even smaller than the obtained for other socio-demographic variables for the total population. On the contrary, the heterogeneity of situations is variable according to the nationality. This fact indicates the existence of different territorial patterns of insertion in Barcelona. These segregation values had little relation with other variables, especially with housing situation. Immigrant insertion in Barcelona is similar to other southern European cities, characterized by low segregation values and strong precarious housing conditions

Factors sociodemogràfics de la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaL'evolució de la població de nacionalitat estrangera i la seva distribució territorial en el municipi de Barcelona són els objectes d'estudi d'aquesta Tesi Doctoral. Es parteix de la hipòtesis de que les característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera i del conjunt de la població són les que expliquen, en el marc de la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins, el procés d'assentament territorial dels residents estrangers. Des de l'any 1991, amb vint-i-quatre mil residents estrangers, poc menys de l'1,5% dels barcelonins, fins les dades més recents que es corresponen a inicis de 2006, quant se superen els dos-cents seixanta mil estrangers empadronats, i s'assoleix el 15,9% del total de residents, s'analitza l'evolució i la composició de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, així com la seva distribució territorial en els barris i seccions censals del municipi, desagregant les dades per les principals nacionalitats. D'una situació a inicis i mitjans dels noranta caracteritzada per la polarització espacial, es dóna pas a una dispersió de la immigració a tots els barris de la ciutat. La inicial concentració en el centre històric (Ciutat Vella) d'inicis dels noranta es manté en tot el període considerat, emergint nous espais d'assentament relacionats amb la major dispersió de llatinoamericans i el canvi de les pautes residencials d'altres nacionalitats per un major temps d'estada en el municipi. D'aquesta manera, barris del nord-est de la ciutat, on a inicis dels noranta la immigració internacional era inexistent, apareixen avui en dia entre els barris amb major proporció de residents estrangers, barris que creixeren a raó d'antics processos migratoris en les dècades dels seixanta i setanta. En canvi, els barris que acullen població més benestant, i que a inicis dels noranta es mostraven com els barris amb major proporció de residents estrangers, majoritàriament de l'Europa comunitària (Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts), perden progressivament protagonisme, tant pel menor creixement de les nacionalitats anteriorment presents, com per la dificultat d'entrada de nous col·lectius. El territori torna a reproduir funcions ja conegudes, Ciutat Vella com a punt d'arribada i d'inserció inicial a la ciutat, i els barris del nord-est com barris de progressiu assentament, on la jerarquia socioeconòmica del municipi explica les pautes d'inserció per sobre de la nacionalitat. A més a més, s'han calculat els principals indicadors estadístics que ens resumeixen aquestes pautes, trobant una àmplia diversitat de situacions: nacionalitats amb alta segregació i concentració residencial; nacionalitats amb una concentració i segregació mitjanes, i nacionalitats amb baixa segregació residencial, on la etapa del projecte migratori conjuntament amb les característiques sociodemogràfiques ens expliquen la major part dels processos d'inserció. Únicament en les nacionalitats més concentrades s'han d'apuntar altres variables explicatives, lluny de les seves característiques sociodemogràfiques. Factors interns de cohesió o externs de discriminació expliquen les majors concentracions territorials. En canvi, la situació trobada per el conjunt de residents estrangers, caracteritzada per una baixa segregació residencial, amaga una forta precarietat visible en les característiques de l'habitatge i en la seva sobreocupació. De manera similar a altres ciutats del sud d'Europa, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera no ens informa del seu procés d'inserció. S'apunta llavors l'existència d'una segregació fragmentada, recolzada en el mercat de l'habitatge i no sempre visible en la distribució, alhora que existeixen al mateix temps diverses estratègies i pautes d'inserció a la ciutat segons la nacionalitat.The main objective of this Doctoral Thesis is to study the trends in the population of foreign nationality and its territorial distribution in the city of Barcelona. The principal hypothesis is that sociodemographic characteristics of the population of foreign nationality and the whole population explain, within the context of the socioeconomic hierarchy of the city, the settlement pattern of foreign residents. We have analysed the trend and composition of this population in Barcelona and their territorial distribution in the city since 1991, when there were 24 thousand foreign residents (1,5%) in Barcelona, to the most recent data of 2006, when foreigners reach 260 thousand and comprised 15,9% of the city residents. For this aim we have used districts and census tracks. The first half of the nineties were characterised by spatial polarization. After fifteen years, foreigners have experienced a dispersion process through the entire city. The initial concentration in the historical centre (Ciutat Vella) has been maintained during this period. At the same time, new patterns of settlement have emerged related to the greater dispersion of Latin-Americans and the change of the residential profiles of other nationalities caused by a longer establishment in the city. Therefore, districts in the northeast of the city, where in the beginning of the nineties international immigration was non-existent, appear today as districts with one of the greater proportions of immigration. These districts had been constructed as a result of previous migratory processes during the sixties and seventies. Territorial patterns tend to get reproduced: Ciutat Vella like a first destination and initial insertion place to the city, and the districts of the northeast like districts of subsequent establishment, where the socioeconomic hierarchy of the municipality explains the guidelines of insertion more than nationality. However, the richer districts are no longer the ones with highest proportions of foreign residents (in its majority European), as they were in the first half of the nineties. This change is based on the smaller growth of the present nationalities, but also by the difficulty of entrance of the new migrant groups. We have also calculated the main statistical indicators that summarize territorial patterns, where we found a great variety: nationalities with a great residential segregation and concentration; nationalities with a median segregation and concentration, and nationalities with low residential segregation. In this typology, the stage of the migratory process and the sociodemographic characteristics explain most of the insertion processes. Only in the residential areas where foreign nationals are most concentrated, we can suggest another interpretation, namely that only internal factors of cohesion or external factors of discrimination can explain the territorial patterns. But for the most part of foreign residents, the low residential segregation hides a strong precarious situation, visible in housing characteristics. As for other Southern European cities, the spatial distribution of foreigners in the city doesn't inform us about their insertion process, as instead a fragmented segregation exists that is supported by the housing market. This fact can't be observed by segregation patterns. At the same time, various strategies and insertion patterns coexists in the city according to nationality

Movilidad de la población e inmigración extranjera en el área metropolitana de la ciudad de Barcelona

El mercado laboral español conoce, durante la última década, profundos cambios en la composición de sus trabajadores, primero como consecuencia de la llegada de gran cantidad de inmigrantes extranjeros en épocas de crecimiento, más tarde por los efectos del paro propiciados por la intensidad de la crisis económica. En este contexto, focalizamos la atención en la movilidad habitual de la población, y en particular en la movilidad por razón de trabajo, analizando los cambios producidos entre 2001 y 2011 en Barcelona y su área metropolitana.Over the last decade the Spanish labour market is undergoing profound changes in the composition of its workers, first as a result of the arrival of large numbers of foreign immigrants in times of economic growth, later by the effects of unemployment due to the intensity of the economic crisis. In this context, we focus our attention on the population daily mobility, particularly in commuting, analyzing the changes between 2001 and 2011 in Barcelona and its metropolitan area.Le marché du travail espagnol connaît, au cours de la dernière décennie, des changements profonds dans la composition de ses travailleurs, d'abord en raison de l'arrivée d'un grand nombre d'étrangers Immigrer-tes en période de croissance, plus tard par les effets du chômage provoquée par l'intensité de la crise économique. Dans ce contexte, nous nous concentrons l'attention sur la mobilité habituelle de la population, en particulier la mobilité pour des raisons de travail, l'analyse des changements entre 2001 et 2011 à Barcelone et sa région métropolitaine

Movilidad de la población e inmigración extranjera en el área metropolitana de la ciudad de Barcelona

El mercado laboral español conoce, durante la última década, profundos cambios en la composición de sus trabajadores, primero como consecuencia de la llegada de gran cantidad de inmigrantes extranjeros en épocas de crecimiento, más tarde por los efectos del paro propiciados por la intensidad de la crisis económica. En este contexto, focalizamos la atención en la movilidad habitual de la población, y en particular en la movilidad por razón de trabajo, analizando los cambios producidos entre 2001 y 2011 en Barcelona y su área metropolitana

Europeos bajo la crisis: cambios en sus patrones migratorios recientes en España

De los más de 5 millones de inmigrantes extranjeros que España recibió en los últimos años, el principal contingente lo componen los europeos, con más de 2,6 millones de residentes en 2011, de los cuales 1,2 millones pertenecen a antiguos países de la UE-15 y 1,4 millones al resto de países europeos. Este artículo analiza los cambios recientes en las dinámicas migratorias de los residentes extranjeros de nacionalidad europea en España, centrando la atención en las consecuencias territoriales derivadas de la actual crisis económica. Se analizan tanto la composición de los stocks, como la evolución de los flujos migratorios externos e internos. Para ello se utiliza la información del Padrón Continuo de población y de las Estadísticas de Variaciones Residenciales, cubriendo la última década. Los resultados muestran un descenso considerable de las entradas migratorias a España desde 2008, al mismo tiempo que se observan variaciones significativas en sus pautas de movilidad interna, tanto en su intensidad como en las provincias emisoras y receptoras de los flujos, especialmente en aquellas provincias donde el sector de la construcción era importante y el impacto de la crisis ha sido mayor

Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona

El artículo analiza la dinámica residencial de la población extranjera en la ciudad de Barcelona, considerando tres aspectos que centran su distribución: la concentración en el territorio, la segregación residencial en relación con la población de la ciudad y la movilidad residencial en interrelación con su región metropolitana. Se realiza un análisis temporal que sigue la evolución de estos elementos a lo largo de la década, con el objetivo de aportar una visión de conjunto de los cambios observados. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y detalla el comportamiento de las nacionalidades con más efectivos en Barcelona. Los resultados indican un desplazamiento de las áreas de concentración desde el centro histórico hacia la periferia de la ciudad, un descenso de la segregación vinculado a una mayor dispersión territorial y una fuerte movilidad residencial dentro de la Región Metropolitana que afecta especialmente a los municipios situados en la periferia más próxima a la ciudad.L'article analitza la dinàmica residencial de la població estrangera a la ciutat de Barcelona, considerant tres dels aspectes que en centren la distribució: la concentració en el territori, la segregació residencial en relació amb la població de la ciutat i la mobilitat residencial en interrelació amb la seva regió metropolitana. S'hi realitza una anàlisi temporal que ressegueix l'evolució d'aquests elements al llarg de la darrera dècada, amb l'objectiu d'aportar una visió de conjunt dels canvis observats. L'estudi contempla la utilització de diferents fonts estadístiques i detalla el comportament de les nacionalitats amb més efectius a Barcelona. Els resultats indiquen un desplaçament de les àrees de concentració des del centre històric cap a la perifèria de la ciutat, un descens de la segregació lligat a una dispersió territorial més gran i una forta mobilitat residencial dins de la Regió Metropolitana que afecta especialment els municipis situats a la perifèria més pròxima a la ciutat.L'article analyse la dynamique résidentielle de la population étrangère dans la ville de Barcelone en se concentrant sur trois aspects de sa distribution : la concentration sur le territoire, la ségrégation et la mobilité résidentielle au sein de la région métropolitaine. L'évolution de ces trois facteurs a été suivie pendant une décennie dans le but d'obtenir une vision globale des changements observés. Diverses sources statistiques qui détaillent le comportement des populations les plus nombreuses habitant Barcelone ont été utilisées. Les résultats montrent un déplacement des zones de concentration des étrangers depuis le centre historique vers les périphéries, une diminution de la ségrégation due à la croissante dispersion territoriale, et finalement une forte mobilité résidentielle dans la Région Métropolitaine, particulièrement dans les communes les plus proches de Barcelone.Three aspects of foreigners' residential mobility in the city of Barcelona are studied in this paper: territorial concentration, segregation and residential change within the metropolitan region. To obtain a global view, these three elements are followed for a decade. Several data bases, specifying the behaviour of major nationalities, are used. Results firstly show that foreigners are gradually moving out of the historical centre and into the periphery. Secondly, that there is a strong intra-metropolitan mobility, particularly so in the municipalities nearest to the central city. Finally, as foreigners are more widely distributed throughout the territory, they are also becoming less segregated